Els nostres jocs
Ludi Artis
Nosaltres
Em dic Stan i estic enfadat!
Sabeu que sóc el què més curra i menys cobra a Fix the History?
Doncs sí, cobro la miserable xifra de 0€ i això que estic al peu del canó des del primer dia. Mai he faltat ni un sol cop a la meva feina d’actor a Fix the History, ja sabeu l’escape room de Tàrraco. D’acord que per a segons qui el meu paper de fer-me el mort encadenat no te valor, però, apa, proveu vosaltres d’estar penjats de dues cadenes cada dia durant 4 o 5 anys que portem ja…
I tinc titulacions jo, no sóc un mindundi qualsevol… però no us diré res més si no mostreu un interès genuí per mi. Així doncs, sabríeu dir-me quina va ser la meva primera ocupació? Per a què vaig ser dissenyat? Ni idea oi? Seguiu llegint…
Stan A10, per a l'estudi de l'anatomia
Com us heu quedat? Sóc, tècnicament, un expert en anatomia, una eina fonamental per als metges. Jo he salvat vides! Però la veritat és que lo meu era més l’art dramàtic. Sempre havia volgut treballar en un espectacle o fer obres de teatre. M’encanta Shakespeare. M’hauria agradat molt interpretar a Otel·lo, a Macbeth o quelcom més romà com un Titus Andrònic… però res de tot això, em vaig deixar enredar per aquest coi de Fixters. Vine amb nosaltres! Seràs l’actor principal! em deia aquell paio gros… estic segur que ni tan sols els que heu jugat a “Operació Anselm Ferrer” sabeu quin era el meu paper. O potser si sabeu a qui interpretava? Si dieu que feia de professor és que no en teniu ni idea ni us vau dignar a llegir el diari de laboratori!
Fent de dona
Fer el paper de la dona del professor Anselm Ferrer va ser tot un repte. Tot i que de primeres hagués preferit fer d’home, vaig pensar que fet i fotut un esquelet d’home pot colar per un de dona sense problemes. A més, si penso en Sòfocles, Plaute… ja sabeu, els clàssics, feien servir homes per fer el paper de dona. Però no sóc un actor clàssic, més aviat m’autoenganyo.
Riscos laborals?
Tot està senyalitzat. Totes les mesures de seguretat estudiades al mil·límetre. Extintors a lloc i revisats. Assegurances en ordre i empleats coberts. He dit empleats coberts? No! Potser si la senyoreta Vir, com li cau simpàtica al ruc del jefe doncs la te donada d’alta a la seguretat social, però aquí a l’Stan, que el bombin! Igualet que un esclau! Mireu la foto de l’esquerra, vosaltres veniu a jugar i tots com a bojos: oco que no prenguin mal!, però a mi m’arranquen la mandíbula quatre besties i no diguis res Stan! M’han arrancat els braços i les cames, m’han posat en postures humiliants, han trastejat els meus budells… han provat, fins i tot, d’arrancar-me el cap! Coi, que a l’entrada ho diuen, res de fer servir la força! No toqueu als actors si no voleu que us toquin!
Sense Wi-Fi
Però la meva vida de misèria no acaba aquí, per culpa de la conya aquesta de la Covid-19, em sento sol. S’han reduït els passis i molta gent ha agafat por a venir. I això que tot és d’allò més segur. Fins i tot jo duc mascareta tot i no tenir pulmons. Veig com neteja l’staff, com tiren xif xif de base alcohòlica, com ventilen les sales entre grups… M’he sentit molt sol sense vosaltres… Sabeu que vaig passar la quarantena jo sol aquí a l’escape? Ningú va pensar: osti! Enduem-nos a l’Stan a casa durant la quarantena! Res, l’Stan aquí sol, a les fosques i sense Wi-Fi… només revistes velles d’història. En fi, esperem que aquesta merda de virus passi i… si us plau, veniu a veure’m o envieu als vostres amics! No em deixeu sol aquí!!!
Però per fi, un raig de llum!
Sembla que, per fi, tindré l’ocasió de fer un paper digne del meu talent! No puc comentar res encara, doncs és un secret. Sí us puc dir que Operació Anselm Ferrer té els dies comptats. Aviat tancaran les portes per construir una sala nova! No puc dir quina serà la temàtica, tot i que us he deixat pistes al text si sabeu llegir entre línies. He de dir que vaig valorar tornar al camp de la medicina, però aquest nou projecte em sembla engrescador i m’han promès que aquest cop actuaré vestit!
També m’han deixat escriuré les meves frases dins de l’obra… he d’avisar a l’staff que la màquina no té tinta, no sé com esperen que escrigui res ai… espera un moment… però què cabrons!!!
